Negra llet de l’alba et bevem a la nit
et bevem al migdia la mort és un mestre d’Alemanya
et bevem a la tarda i al matí et bevem i bevem
la mort és un mestre d’Alemanya el seu ull és blau
t’encerta amb bala de plom t’encerta de ple
a la casa viu un home el teu cabell daurat Margarete
contra nosaltres atia els seus mastins ens regala una tomba a l’aire
juga amb les serps i somia la mort és un mestre d’Alemanya
el teu cabell daurat Margarete
el teu cabell cendrós Sulamith
Margarete, la personificació rossa de la feminitat
ària, i Sulamith, la jueva incinerada que és també l’estimada arquetípica del Cantar dels cantars de Salomó, s’entrellacen
en l’obra de Kiefer d’una manera evocadora, inquietant i obliqua. Cap de les
seves figures apareix: la presència de Margarete l’assenyalen uns llargs brins
de palla daurada, mentre que l’emblema de Sulamith és la substància cremada i
l’ombra negra. Som davant la perspectiva piranesiana d’una cripta rabassuda i
ensutjada pel foc, on les gruixudes pinzellades proven de transmetre la resistència
dels maons. La volta soterrada l’inspirà el disseny d’un arquitecte nazi per a
una wagneriana sala de funeral per als gran soldat alemanys, edificada a Berlin
l’any 1939. El monument hitlerià es converteix en monument jueu; al fons d’aquesta
claustrofòbica presó-temple crema un petit foc en un altar, el propi holocaust.
