10/10/12

Josep Peñuelas: Introducció a l'ecologia

L’abundància relativa dels distints elements en el cosmos és força diferent de la què observem en els éssers vius. Si cremem qualsevol mostra viva —una fulla, un pollastre, bacteris— es produeixen unes cendres molt semblants entre sí, però bastant diferents de la composició de l’escorça terrestre o d’una flamarada del Sol.

La major part dels elements són assimilats en dissolució, tot i que en els organismes terrestres tant el carboni com l’oxigen entren a través de l’aire. Els elements processats en grans quantitats són vuit: el carboni, l’oxigen, el nitrogen, el fòsfor, el sofre, el calci, el sodi i el potassi. Com és lògic, els seus cicles són els més estudiats pels ecòlegs.

Aquests elements se solen anomenar de manera més o menys precisa nutrients, i, a diferència de l’energia, es mantenen dins els ecosistemes, reciclant-se contínuament entre els organismes vius i el món inanimat, al compàs de com són assimilats i excretats. Cada element segueix el seu propi cicle, però tots són moguts per l’energia solar. En la major part de les comunitats, els intercanvis de nutrients entre els éssers vius i el medi estan equilibrats. De vegades però això no passa, com quan es forma carbó, o quan el conreu intensiu per part de l’home o l’erosió s’emporten els nutrients del sòl.