Meyer Howard Abrams: El mirall i la làmpada

Gairebé totes les teories que es proposen de comprendre la situació total d’una obra d’art en diferencien i ressalten quatre elements. El primer és l’obra, el producte artístic en sí. I des del moment en què l’obra és un producte humà, un artifici, el segon element és el seu artífex, l’artista. En tercer lloc, hom suposa que la obra té un tema o un assumpte, que deriva directament o indirecta de coses existents; versa sobre o significa o reflecteix alguna cosa que existeix o que té relació amb un estat de coses objectiu. Aquest tercer element, sigui que s’aguanti, sigui que consisteixi en persones i accions, en idees i sentiments, en coses materials i esdeveniments, o en essències suprasensibles, ha estat designat freqüentment per aqueixa expressió equívoca emprada per a tot —la naturalesa —; el lector permetrà que empri com a recanvi un terme més neutre i comprensiu, l’univers. Com a element final tenim el públic: els oïdors, espectadors o lectors a qui es dirigeix l’obra, o l’atenció dels quals, d’una o altra manera, espera captar.

Damunt d’aquesta bastida d’artista, obra, univers i públic, exposaré les diverses teories per a fer-ne després la comparació. Per a destacar l’artificialitat d’aquest dispositiu conceptual, i a la vegada facilitar la visualització de les anàlisis, disposarem les quatre coordenades en un esquema triangular on l’obra d’art, la cosa que ha de ser explicada, rau en el centre.

Tot i que qualsevol teoria raonable considera els quatre elements, gairebé totes elles s’orienten de manera perceptible cap a un de sol. És a dir, un crític tendeix a derivar d’un d’aquests elements les categories principals que li permeten definir, classificar i analitzar una obra d’art, així com els criteris bàsics conforme als qual jutja el seu valor. L’aplicació d’aquest esquema analític, per tant, endreçarà els intents d’explicar la naturalesa i el valor d’una obra d’art en quatre grans grups. Tres grups explicaran l’obra d’art vinculant-la principalment amb una altra cosa: l’univers, el públic o l’artista. El quart grup explicarà l’obra considerant-la aïlladament, com un tot autònom, el significat i valor del  qual es determinaran sense atendre a cap referència externa.