En la mort d'Eric J. Hobsbawm, historiador

En tots nosaltres existeix una zona d’ombra entre la història i la memòria; entre el passat com a registre generalitzat, susceptible d’un examen relativament desapassionat, i el passat com una part recordada o com a rerefons de la nostra pròpia vida. Per a cada ésser humà, aquesta zona d’ombra s’estén des del moment que comencen els records o tradicions familiars vius —per exemple, des de la primera fotografia familiar que el membre de més edat pot identificar o explicar— fins que la infantesa acaba, quan els destins públic i privat es tornen inseparables i es determinen mútuament. L’amplada de l’ombra pot variar, també la seva foscor i vaguetat; però sempre existeix aquesta mena de terra de ningú en el temps. Per als historiadors, i per a qualsevol persona, sempre és la part de la història més difícil de comprendre.