Taronja i negre. Foc i vori. Fúria i orgull.
Entre 1961 i 1976, Impulse Records va exhibir els seus colors corporatius i posa ben alt el seu signe d'exclamació. Les fundes de colors brillants dels seus discos es desplegaven de bat a bat, captant a diverses generacions d'oïdors vers un univers excitant i variat de música improvisada. El so dels microsolcs es crispava amb l'esperit dels seixanta, i es movia al ritme dels experiments musicals i l'excitació política d'aquells dies. Per a molts dels qui visqueren l'època, el segell formà part d'aquesta velocitat, avançà al ritme i fins tot va predir els sons i la política que havien de venir.