Els polítics i les elits neoliberals no tenen cap intenció de ser més equitatius, justos i democràtics. Ni ens regalaran la sanitat pública ni ens regalaran la salut, haurem de reconquerir-les i millorar-les. La identitat i l'organització col·lectives s’han de construir. Per a això, les organitzacions comunitàries i els moviments populars necessiten aconseguir i mantenir un estat d’intel·ligent i perpètua rebeldia i lluita que forci a canviar la situació actual. Ho important és reflexionar, participar, formar part dels moviments populars que defensen la nostra sanitat, encara que de vegades sigui difícil triguem trobar la unitat, les estratègies i les accions més adequades. Ells són pocs, nosaltres molts més. La ciutadania té força perquè som la majoria.
Fer, no només dir. En no creure’ns les mentides dels que venen la nostra salut, en creure que és el nostre deure i la nostra responsabilitat protegir aquest bé comú per a les futures generacions, podem començar a pensar en el llarg termini. L’Estat neoliberal abandona "el públic", ven la sanitat pública i la nostra salut. Reprendre el que és nostre. En prendre consciència col·lectiva de la nostra salut i del nostre sistema sanitari, organitzant-nos, guanyant poder i lluitant, passem del jo al nosaltres i donem un sentit nou a la vida quotidiana per prendre la salut a les nostres mans.
