William Faulkner: Carta a l'Acadèmia Nord-americana de les Arts i de les Lletres

Em sembla impossible avaluar l'obra d'un home. Cap de les meves obres m'ha deixat satisfet, i cada cop que n'escrivia la darrera paraula, pensava que si pogués tornar-hi ho faria millor, fins i tot bé. Però estava massa enfeinat: sempre tenia un altre projecte al meu cap. Em deia a mi mateix, potser ets massa jove, o estàs massa ocupat per a decidir; quan arribi als cinquanta, llavors podré resoldre sobre la qualitat de l'obra. Fins que un dia vaig fer-ne cinquanta, vaig mirar enrere i vaig concloure que tot estava més o menys bé; i en aquell instant vaig adonar-me de què precisament això era el pitjor, doncs significava que em trobava més a prop de la nit, de la foscor i del somni, del moment en què deixaria de banda tot allò que tant treball i tanta angoixa m'havien donat, i que ja no em preocuparia més.