28/5/12

Mikel Laboa: Antzinako Bihotz : Bernardo Atxaga


Bihotz, buztinezko Bihotz Cor, argilenc cor,
Etxe ttiki bat zara ets com una petita casa,
Ahula, hauskorra, lau gelatako dèbil, fràgil, de quatre habitacions.
 
Lau, lau gelatan Bihotz Les teves quatre habitacions, cor,
Zenbat mamu dauzkazun són plenes de fantasmes
Nola ikaratzen zaren, gauean que t’espanten en la nit.
 
Gau, gau batzutan Bihotz Algunes nit, cor,
Hautsi egiten zara et trenques
Lurrera jausi eltzetxo baten gisan com una guardiola llançada a terra.
 
Bihotz, jausitako Bihotz Cor, cansant cor,
Ari zara intzirika gemegues,
Kexu zara, negar zara, oi Bihotz et queixes i plores, oh cor.
 
Zer, zer diozu Bihotz De què estàs fet, cor,
Ez zaitut konprenitzen que no puc comprendre
Zure hitza arrotza zait, bitxia la teva estranya llengua.
Zeit, Einsamen Helian Temps, heliant solitari,
Abens grauen flammendes Capvespres grisos, flamejants,
Ez zaitut konprenitzen, oi ene Bihotz que no puc comprendre, oh cor meu.

Der Tod ist ein Meister La mort és un mestre,
Und du, zur Linken, du i tu, tu tan sinistre
Ez zaitut konprenitzen, oi ene Bihotz que no puc comprendre, oh cor meu.
 
Der, des menschen Sinn L’esperit dels homes és
Von zweifeln voll ple de dubtes
Ez zaitut konprenitzen, oi ene Bihotz que no puc comprendre, oh cor meu.
 
Bihotz, antzinako Bihotz Cor, arcaic cor,
Ez al zara zaharregi no ets massa vell,
Eta ilun, eta itxu, barregarri obscur, cec, ridícul.
 
Ilun, ez da dena ilun Fosc, no tot és fosc.
Begirazazu leihotik Mira per la finestra,
Ikustazu baso hori,berdatzen contempla el bosc com reverdeja.
 
Berde, zein berde dauden Verds, com són de verds
Basoko garo zuhaitzak els arbres i les falgueres del bosc.
Zein ixil eta lasai, arratsean Què plàcid i tranquil és el capvespre.
 
Arrats, arrats hontan Baso Al capvespre, endinsat en el bosc
Hartzazu ene Bihotza vell cor,
Buztinetik sortua da, zu bezala Va sorgir de l’argila, com tu.