Si existeixen formes de vida
basades en la química del silici en comptes de la del carboni, o en l’amoni en
lloc de l’aigua; si es descobreixen criatures que no moren en ser bullides a
-100º; si es descobreix una forma de vida que no estigui basada en absolut en
la química sinó en circuits electrònics reverberants, ¿existirà encara algun
principi general que sigui vàlid per a qualsevol tipus de vida? Òbviament el
desconec, però si hagués d’apostar, ho faria per un principi fonamental: la
llei segons la qual tota la vida evoluciona per la supervivència diferencial d’entitats
replicadores. Succeeix que el gen, la molècula d’ADN, és l’entitat replicadora
que preval al nostre propi planeta. Poden haver-n’hi però d’altres. Si existeixen,
sempre que s’acompleixin altres condicions, tendiran, quasi inevitablement, a
convertir-se en la base d’un procés evolutiu. ¿Hem de traslladar-nos però a
mons distants per a trobar altra mena de replicadors i, per tant, altres tipus
d’evolució? Crec que un nou tipus de replicador ha sorgit recentment en aquest
mateix planeta. El tenim davant nostre. Es troba encara en la seva infantesa,
surant encara maldestre en el seu caldo primari, però ja esta assolint un canvi
evolutiu a una velocitat que fa esbufegar l’antic gen i el deixa molt
endarrerit.
El nou caldo és el caldo de la
cultura humana. Necessitem un nom per al nou replicador, un substantiu que comporti
la idea d’una unitat de transmissió cultural, o una unitat d’imitació. “Mimeme” es deriva d’una arrel
grega adient, però prefereixo un monosíl·lab que soni semblant a gen. Els meus
amics classicistes em perdonaran si abreujo mimeme i ho deixo en meme. Si els serveix de consol, pensem que
podem relacionar la paraula amb “memòria” o amb la paraula francesa même. En anglès hauria de pronunciar-se “mi:m”.
Exemples de memes són les tornades o els sons, idees, consignes, modes en el
vestir, maneres de fabricar atuells o de construir arcs. De la mateixa manera
que els gens es propaguen en el patrimoni gènic en saltar d’un cos a l’altre mitjançant
els espermatozous o els òvuls, els memes es propaguen en el patrimoni de memes
en saltar d’un cervell a l’altre mitjançant un procés que, considerat en el seu
sentit més ampli, podem anomenar d’imitació.
Si un científic escolta o llegeix una bona idea, la transmet als seus
col·legues i estudiants. L'esmenta en els seus articles i ponències. Si la idea
es fa popular, podem dir que s’ha propagat, escampant-se de cervell en cervell.
Com el meu col·lega N. K. Humphrey va resumir clarament en un esborrany previ
d’aquest capítol: “...cal considerar els memes com estructures vives, i no
metafòricament sinó tècnicament. Quan arreles un meme fèrtil en la meva ment, literalment
parasites el meu cervell, convertint-lo en un vehicle de propagació del meme,
de la mateixa manera que un virus pot parasitar el mecanisme genètic d’una cèl·lula
amfitriona.
